El nostre passat
"Mestres que s’estimen el seu ofici"
L’actual forn i pastisseria Prat és el resultat de més de 60 anys protagonitzats per l’esforç i la constància. Uns anys que van tenir el seu inici quan Josep Prat, el fundador d’aquest negoci de nissaga, va ser contractat en qualitat d’aprenent de forner a Barcelona. Allà va veure interromput l’aprenentatge d’aquest ofici mil·lenari a causa de la Guerra, ja que el van cridar per anar al front. Quan va tornar, va continuar aprenent al carrer Ausiàs March de Barcelona on va poder consolidar els seus coneixements.
No va ser fins l’any 1952 que Josep Prat i Pilar Cercós, els pares dels actuals propietaris de la fleca, van decidir emprendre un nou projecte. Van comprar l’antic forn de Can Sabrià situat al Carrer Gaietà Ventalló número 7-9 , el qual constava en el registre de l’Ajuntament de Mollet com a forn des de l’any 1886. La Pilar, mestressa flequera, atenia als clients i el seu marit, Josep Prat, s’encarregava de l’elaboració.
Malgrat que l’artífex de la saga va haver de patir les conseqüències de la Post-Guerra, va anar perfeccionant la tècnica fins al punt de millorar un producte ja existent tot reconstruint la fórmula i fent que la coca de forner es convertís en el dolç per excel·lència de la fleca fins a dia d’avui, que s’ha convertit en la millor coca dolça de Catalunya, guanyadora del concurs “Les nostres millors coques” organitzat per Catalunya Ràdio i el Diari Ara.
"Han fet d’aquest ofici artesà una forma de viure"
Amb l’ajut dels seus dos fills va anar ampliant el negoci. L’any 1969 van traslladar l’obrador a l’Avinguda Calderó 48, on encara hi roman. Anys més tard, el petit de la casa va donar un gir al negoci, i sense deixar de banda la filosofia artesana de la casa, va introduir la pastisseria al mostrador de la botiga.
Els anys i les experiències viscudes han convertit als dos germans en uns mestres que s’estimen el seu ofici, un ofici que fins ara no estava escrit i que s’aprenia amb el dia a dia. Una professió a contracorrent del ritme de la nostra societat, la qual sembla deixar enrere les tradicions i tendir cada cop més als processos automàtics i als productes fabricats en sèrie. Ells han fet d’aquest ofici artesà una forma de viure.
Malgrat les dificultats existents, la tercera generació està a punt de retre homenatge al seu avi, tot conservant i prolongant allò que els ha fet créixer.