El torró és el dolç més típic del Nadal. Després de l’escudella, la carn d’olla i el rostit, a la taula no hi poden faltar els torrons, unes postres que han evolucionat molt. Els ingredients originaris eren l’ametlla, la mel i el sucre,  en l’actualitat s’han convertit gairebé en bombons; al nostre obrador se’n fan barres de gustos ben diferents; marc de cava, mel i pinyons, quicos, nata i nous, cruixent d’arròs, Cointreau amb taronja, Baileys, massapà i fruita confitada, coco … i com a especialitats de la casa el tradicional de gema cremada i el de praliné.

L’origen del torró, com el de gairebé tots els dolços, és força incert. És possible que el seu origen sigui àrab, com ho és també el massapà. Es diu, que aquestes postres van ser les guanyadores d’un concurs de cuina, l’objectiu del qual era aconseguir un plat fàcil de transportar, energètic i no perible. Fou a Xixona i a Alacant on millor van aprendre aquest costum, i des d’allà la tradició es va anar estenent per tota la península.